sofistas

« 2.2 La teoria del coneixement Protàgores i Gòrgies tenien una visió diferent de la naturalesa.

Els primers filòsofs pretenien aconseguir l’estudi lògic de la realitat.

El pensament i el llenguatge es poden interpretar d'una manera apropiada.

A causa dels sofistes el logos es desintegra del nostre univers.

El llenguatge ja no es vàlid per a explicar la realitat.

Els raonaments sofistes es transformaran en verbalisme i indispensable de la lògica tornant-se l’element manipulador de les masses i de domini de la política. Les característiques de la teoria del coneixement raonades pels sofistes són: - Les capacitats dels coneixements per captar la realitat, ja que els sofistes deduïen que la ment humana no coneixia res sobre la natura de les coses. - La certesa de les proporcions ha de impulsar-se en un la veritat de validesa universal.

Segons els sofistes això s’anomena subjectivisme ja que afirma la veritat de qualsevol opinió.

Els sofistes no recolzaven la idea de que totes les opinions són iguals i canvien per efecte de la suggestió. - La teoria del coneixement examina els arguments de les idees i proposicions.

Hi ha dues característiques del problema dels noms: la realista, la qual les idees existeixen fora de la ment; i la nominalista, la qual els conceptes universals són simples noms. - La teoria del coneixement cerca una font que sigui l'origen dels continguts mentals.

Els sofistes neguen la realitat que passi l’àmbit dels fenòmens.

Així que admeten com a coneixement aquella que s'inicia en l'experiència personal realista. 2.3 Naturalesa i convenció Els sofistes es dedicaven a l'estudi de la societat en general i alguns havien nascut lluny d'Atenes.

Van anant recollint moltes dades sobre les diferents cultures, religions, etc.

Havien observat que cada poble tenia les seves característiques.

El terme -nomos- significa la lliure determinació dels homes, oposada a physis.

La paraula nomos denota el conjunt de lleis polítiques establertes per l'home.

Els sofistes estaven convençuts de que totes les lleis morals i polítiques eren el resultat d'un acord o pacte entre els homes.

Nomos vol dir: l'home és lliure per mitjà d'un nou conveni d'establir o determinar quelcom diferent a l'estat natural. A la desconfiança en la raó humana s'hi afegí un relativisme respecte a la naturalesa dels valors.

Demòcrit deia que les sensacions corresponien a l'efecte que produïen sobre els nostres sentits.

És l'home, doncs, qui assigna. »